El patí i el patinet

Des de fa 3 anys em moc en patinet, hi porto la meva filla a escola (anem tots 2, ara ja té 5 anys però la porto des dels 2), vaig a buscar el tren, i un cop a la Barcelona el torno a usar per anar fins a la facultat. Aquests dies el meu fill petit que te 2 anys ja ha començat a anar algun dia a l'escola bressol amb patinet.
Té 3 propietats importants:

1. És ràpid (quasi com una bicicleta en pla, sense voler correr)
   
2. És lleuger (de 3 a 5 kg, depenent del model, ara en tinc un de rodes grans que vola)
   
3. És petit, al tren cap a sota el seient, a casa a qualsevol racó, per pujar escales es pràctic

Inconvenient: es bo per terreny llis, pla o baixada, a les pujades.... no tant, i quan plou o el terra es moll mes val plegar.

He sentit de tot.... de dir-me que ja no són edats a felicitar-me. Els que més critiquen són els avis i els adolescents, deuen ser les edats amb més desvergonya. També m'ha fet conegut, ho reconec: sóc el del patinet. Hi ha poca gent (molt poca gent) que l'usi. No saben el que es perden.
Penso que qui critica ho fa des dels prejudicis i no des d'un anàlisi serè de la situació:
Jo vaig amb patinet perquè després de provar altres maneres de moure'm he arribat a la conclusió que és la millor.
I sinó....proveu-ho.

L'únic problema es que no sé com m'ho faré per anar amb jo i les dues criatures en un mateix patinet !!! hauré de fer un tandem!

Déu

Necessitem l'infern per fer el bé?
Necessitem Déu per justificar les guerres?

Sembla que no es pot ser bo si no és a partir de la fe. És a dir que no és pot ser altruista si no és pensant en una recompensa en una altre vida (poc altruisme.. en definitiva) .
El cristianisme (les altres religions no ho les conec prou) predica la generositat, parar l'altre galta, dónar sense esperar res a canvi, estar amb els pobres....
El poder cristià i les seves creuades tenen ben poc d'això, la última creuada iniciada per Blair i dos grans "cristians" com Bush i Asnar, buscava just el contrari: Perpetuar l'expoli dels recursos naturals als mes pobres, tornar augmentada i corregida una agressió i emprobir més els que ja no tenen res. No es va anar a alliberar a ningú, sino a recordar qui mana.
Això sí abans varen encomanar els seus exèrcits a Déu.

Creixement

Els economistes diuen que per tot funcioni cal que la economia creixi, que la població creixi, que el consum augmenti, que la producció s'incrementi, que hi hagi una mica d'inflació...
Potser ens hauríem de plantejar que no tot pot augmentar sempre i que cal buscar uns models i sistemes econòmics que permetin una població constant, o un consum constant.
Mes i més població, més i més consum implica sobreexplotar mars i oceans, recursos miners, forestals i energètics. I podem trobar-nos en dues situacions:
A: Que l'augment es vagi moderant i adaptant al limit. Es a dir que la societat s'autolimiti abans de exhaurir els recursos.
B: Que ens passem i fem una caiguda en picat: que menjarem quan els mars s'hagin exhaurit, si no fem aturades biològiques a temps? Que beurem quan no hi hagi aigua per tots? Si ara la població creix perquè te aigua però part d'aquesta aigua prové del subsol i a més cada vegada en necessitem més: quan no hi hagi aigua per tots i arribi un període llarg de sequera i els camps no puguin produir el que fa falta... Que farem el dia que ens hàgim menjat els famosos excedents agrícoles i no tinguem prou blat, farina...
Han de ser els recursos i la fam qui reguli el creixement de la població? Perquè necessitem natalitats per sobre dels 2 fills per dona? No podem repensar i regular la nostra economia perquè no necessiti créixer per no caure en la recessió?
El capitalisme o neo liberalisme sense regles globals ens porta a carrerons de difícil sortida ja que l'únic objectiu és del benefici d'avui, el món avança perquè creix i creix perquè tots els nostres governs treballen per que sigui així, pero: créixer és l'únic camí?
Jo em pregunto: no hi ha límits al creixement? Hi ha algú s'ha plantejat que farem quan hi arribem? Una gran guerra per tornar a començar?